Francisco Gómez de Sandoval y Rojas (1553-1625), V marqués de Dénia i I Duc de Lerma va emprendre a Dénia importants projectes arquitectònics, urbanístics i religiosos amb l’objectiu de cobrir i satisfer totes les necessitats del rei Felip III i la seua comitiva real durant les seus visites reals, residencials, recreatives i religioses. Els esforços constructius i d’equipament es centraren en el castell i palau, el seu entorn urbà i natural, i en dos fundacions religioses, el convent dels ‘franciscanos recoletos’ de Sant Antoni de Pàdua (1587) i el de les ‘agustinas descalzas’ de la Nostra Senyora de Loreto (1604).
Entre d’altres actuacions el duc de Lerma va modernitzar l’antic palau medieval que s’erigia sobre la plataforma del castell i va crear crear al seu voltant a l’exterior jardins en seu flanc septentrional, habitacions reals amb vistes al mar en el costat oriental i l’escala monumental a la zona meridional.
L’article ‘Patronazgo artístico y religioso del duque de Lerma en el reino de València’ està escrit per Àngel Campos-Perales, que forma part del departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. El treball s’ha publicat recentment al Volum 45, número 2 de la revista Cuadernos de Historia (2020) que recull el monogràfic ‘Fortuna y fama de los validos españoles’. Està editat per la Universitat Complutense de Madrid.
L’estudi té com a objectiu analitzar e interpretar les tasques de mecenatge artístic i religiós del duc de Lerma al Regne de València i especialment a Dénia. En aquest sentit, el treball aporta nova documentació sobre les obres arquitectòniques patrocinades pel duc a Dénia per tal d’allotjar al rei Felip III i sobre la fundació de dos convents a la ciutat. També es donen a conéixer noves notícies sobre l’origen i desaparició de la seua estàtua de marbre al castell de Dénia.
D’altra banda, a l’article també es reflexiona sobre com eren les relacions del duc amb la ciutat de València i com van poder influir en els seus interesos artístics i sobre la manera en que “allò valencià” estava present en les seues col·leccions personals. En aquest sentit s’estudien els seus vincles amb els virreis que el van precedir i succeir en el virreinat valencià -marqués de Aitona, comte de Benavente, el patriarca Ribera o el marqués de Caracena- i la forma en la que va afavorir la religiositat popular valenciana del seu temps.
El treball el podeu llegir en aquest pdf
Dénia.ÁngelCampos. Patronazgo artístico y religioso del duque de Lerma en el reino de València
#Dénia #RegnedeValència #València #Història #DucdeLerma #FelipIII #CastelldeDénia
