Necessitàvem, després d’un primer intent infructuós de salvament d’un parell de llaüts de tresmall amb base al port de Moraira, al municipi de Teulada, que algun d’aquells vells llaüts pesquers que navegaren per la nostra mar, i fins i tot més enllà de l’estret de Gibraltar, construït durant la primera meitat del segle XX, anara a ser desballestat, per tal d’emprendre l’acció de salvament i que fóra ressuscitat com a símbol ciutadà del passat. I això va ocórrer el mes de novembre de 1998, quan s’hi va localitzar al port de Santa Pola el llaüt quillat “Joven Margarita Volund” que havia estat donat de baixa de l’activitat pesquera per al bastiment d’una nova embarcació, ja que el seu propietari es jubilava i havia venut l’arqueig de la nau..

El quillat “Joven Margarita Volund” amarrat al port de Santa Pola, desembre de 1998

Vam emprendre totes les accions pertinents i necessàries amb l’armador (qui es va mostrar disposat a fer la cessió a l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta), amb la Capitania de Port de Santa Pola, amb la Conselleria d’Alimentació, Agricultura i Pesca, amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència … per tal de poder fer fructificar el nostre propòsit, però no hi havia res a fer com a Institut d’Estudis. En canvi, si l’acció l’emprenia un ens de l’administració, com per exemple un ajuntament, una mancomunitat… i aquest renunciava al seu ús com a embarcació pesquera i la registrava en la vuitena llista, amb finalitats culturals i museogràfiques, aleshores si que hi havia possibilitats d’assolir el nostre propòsit. És en aquest moment, quan entrem en contacte amb l’Ajuntament de Xàbia per tal que se’n fera càrrec del nostre projecte. La corporació municipal va acceptar la nostra proposta de bon grat i per unanimitat de totes les forces polítiques amb representació municipal.

Ara calia que l’Ajuntament de Xàbia tancara el procés d’adquisició de l’embarcació Joven Margarita Volund del port de Santa Pola, encetat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, i procedira a la restauració del buc i a la restitució de les estructures vèliques originals, a fi que posteriorment als treballs puga ser transportada fins el port de Xàbia.

En aquests moments ja s’han encetat els treballs de conservació de les estructures externes del buc, de les quals després en parlarem, i existeix una memòria valorada de la restauració del llaüt realitzada per l’enginyer naval José Luís Carrau Mellado, la qual, si es considera adient, caldrà executar.

Que s’aconseguirà amb la restauració del llaüt Joven Margarita Volund?

  • Que torne a formar part de la nostra història com a monument vivent i llegat del nostre passat més pròxim.
  • La recuperació de coneixements i de la pràctica de velles tècniques obsoletes de construcció naval.
  • La continuació de la vida portuària.
  • Comptar amb un nou recurs educatiu i turístic al municipi de Xàbia i a la Marina Alta amb projecció externa.

UN POC D’HISTÒRIA DELS LLAÜTS I DEL QUILLAT “JOVEN MARGARITA VOLUND”

El llaüt “una embarcacion de pescar de un uso general desde tiempos muy remotos, que consta de determinada figura, construccion y velamen” armat amb vela llatina, ha estat al litoral valencià, especialment als segles XVIII, XIX i primeres dècades del XX, l’embarcació tradicional, de la qual s’ha fet ús, per a la pesca a la costa (que és la que solia practicar-se més sovint al nostre litoral).

Amb la construcció de ports artificials tindrà un elevat creixement la construcció de llaüts, quasi el seu apogeu, amb canvis parcials a la seua morfologia constructiva, ja que ara se’ls podia donar més calat perquè no calia cada dia treure’ls a la platja; seran els llaüts quillats. Açò passa justament en un moment en què els velers i la tradició marítima de la vela van començar a desaparèixer, paulatinament a la progressiva substitució de la vela per moderns motors.

Aquest desenvolupament de la motorització, que s’inicia a les terres valencianes a partir de 1860-80, farà que molts vaixells a vela es modernitzen i transformen en embarcacions impulsades a motor, especialment durant les primeres dècades del segle XX (anys 20), mitjançant mínimes modificacions estructurals, gràcies a les quals han pogut sobreviure, fins els nostres dies, moltes d’aquelles embarcacions que ara esperen el seu desballestament o naufragi forçat; ja que, aleshores, resultava més econòmic rectificar-les, que construir-ne una de nova.

Un exemple d’aquest canvi i progrés és el llaüt quillat “Joven Margarita Volund” que va estar construït a Santa Pola els primers anys de la dècada dels 30 a la drassana “Campanares”.

D’aquesta embarcació a hores d’ara desconeixem, per no haver pogut accedir a la documentació, el nom del mestre d’aixa que la dissenyà i el de l’equip de calafats que ajudaren a bastir-la. Així mateix, tenim algunes llacunes pel que fa al nom dels primers armadors que la van tenir en propietat, però no així dels últims, que van estar: José Sempere, Francisco Garrí i Antonio Pomares.

Aquest llaüt quillat va estar dissenyat i bastit per a la navegació a vela llatina, encara que no ho arribés a fer, per la introducció del motor en les seues estructures des del moment final del seu bastiment. La qual cosa feu que se li afegira al nom inicial de l’embarcació, Joven Margarita, el cognom de la marca del motor que se li havia incorporat: Volund. Però, amb tot i amb això, el nom pel qual es coneix encara avui popularment la barca, entre la gent de la mar, és el del seu sobrenom: la Tómbola.

Descripció del Joven Margarita Volund

Es tracta tipològicament d’un quillat. Els quillats són unes embarcacions grans, que s’empraven com a bucs de pesca o de navegació de cabotatge. Estructuralment, el Joven Margarita Volund, és una embarcació de buc alt i estret, la roda de la qual forma angle recte amb la quilla, que és bastant pronunciada. Té popa de palmito, una tipologia bastant moderna que permet ampliar l’espai de la coberta per a col·locar-hi els pescants de la pesca del bou, la seua forma és semicircular des de les aletes del llaüt i és sustentada per les gambotes que van fermes a la coberta. La roda de proa sobreeixia per damunt la regala i anava coronada per la gorreta o cap de moro (que li va estar suprimida i que ara caldrà restituir), la quaderna mestra té la forma d’una V.

La coberta té quatre escotilles o quarters:

  1. a proa: camareta habilitada amb tres lliteres per a dormir
  2. darrere de la cabina de comandament (inicialment darrere del màstil): la nevera
  3. darrere de la nevera: la sala de màquines, inicialment no existia, ja que estava dissenyat per a la navegació a vela
  4. a popa: per a magatzemar els estris de pesca

Aquest llaüt compta amb bugueres amb embornals, orla amb botanes i escobencs, i fa poc més de 70 pams d’eslora total (14’17 m) i 65 pams d’eslora entre perpendiculars.

La seua estructura, com ja hem esmentat, va estar dissenyada per anar aparellada amb vela llatina, per la qual cosa té la coberta amb molta “rosca” a fi que quan el vent, en navegació a vela, escorara el llaüt, el corredor de la coberta situat a barlovent quedara horitzontal. Com que se li va instal·lar propulsió a motor, la rosca es convertí en una molèstia, i se li instal·là una sobre coberta més plana.

el final dels quillats

Els quillats de motor substituïren totalment les parelles de barques de bou, i després les noves barques de bou motoritzades i de nou disseny els feren desaparèixer a ells.

LA REHABILITACIÓ DEL QUILLAT

Després de l’adquisició del llaüt ha calgut, inicialment i obligats per l’estat de conservació de la pròpia embarcació, emprendre una acció urgent de rascat de fons, escatat de pintura, substitució d’algunes taules bromades, col·locació de sabata, reclavat de taules, calafatejat general del buc… per tal d’assegurar el salvament de la nau, treballs que s’han executat a les drassanes VATASA al port de Santa Pola. I açò com a tasca inicial de la transformació d’un producte del passat en recurs educatiu i turístic.

Abans de poder traslladar el llaüt al port de Xàbia caldrà acometre els treballs de repristinació de la nau, els quals es dividiran per fases i per les diferents parts de l’embarcació que calga perpetrar, iniciant-se les tasques amb la restauració del casc i la coberta (rascat de la pintura, canvi de taules o planxes deteriorades, calafatejat, eliminació d’afegits -maquineta, pals i potencies- i recuperació de l’estructura original), pintura (pintar d’imprimació, pintat d’esmalts de regala a flotació i folis, pintat de patent). A continuació vindran els treballs d’habilitació de l’interior de la nau (cambra d’allotjament, cuina, excusats, sala de màquines amb canvi de motor), que una vegada finalitzats donaran pas a la restitució de l’estructura vèlica original, imprescindible per a fer-lo navegar a vela llatina (l’arboradura: adquisició i preparació dels pals, col·locació i subjecció d’arbres, eixàrcies, i el velam: elaboració i col·locació de veles).

Treballs de rehabilitació i conservació del buc del “Joven Margarita Volund” a les instal·lacions de VATASA, novembre de 1999

L’aparell original d’aquesta embarcació, un dibuix del qual us adjuntem, el constituiria un pal major o arbre mestre molt inclinat cap a proa, el bauprés, la vela llatina mestra i la pollacra, i se li podia afegir, a més, en cas de no dedicar-se a la pesca del bou, un pal o arbre de mitjana amb una petita vela llatina (vela de mitjana) i la botafora.
A més a més de totes les tasques enumerades anteriorment, caldrà habilitar la nau amb sistemes elèctrics i de fontaneria, de navegació, de dipòsits de combustible i aigua, materials de salvament, etc. que no anem a entrar a descriure amb detall.

el somni fet realitat, i ara què?

El cost de l’adquisició i l’execució de la restauració ascendirà a uns quants milions, així com amb posterioritat el seu manteniment, per la qual cosa l’Ajuntament de Xàbia ha consignat dins les partides pressupostàries d’enguany una considerable quantitat per tal d’afrontar la despesa de la rehabilitació del quillat. Finalitzada la restauració caldrà establir un programa d’explotació del vaixell com a recurs turístic i educatiu, i caldrà començar a explotar-lo comercialment, per tal que siga viable el seu propi autofinançament i l’amortització de la inversió feta.

Així mateix per tal de tenir en bon estat els materials i les instal·lacions de la nau, i obtenir unes condicions de funcionament òptimes de la maquinària interna, una vegada el vaixell estiga reparat i restaurat, han d’establir-se uns serveis de manteniment de l’embarcació preventius, destinats a efectuar un conjunt d’accions adequades a cada part, per tal d’assegurar la continuïtat del seu funcionament i que no s’arriben a avariar.

El seu destí

El propòsit del Col·lectiu d’Estudis Marítims de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, és el de convertir aquest llaüt quillat en centre proveïdor d’educació per a la població jove i en difusor del nostre llegat cultural i patrimoni a qui ens visite. I creiem que la navegació s’ha de convertir en la base sobre la qual sustentar tot el procés a emprendre.

Esperem que aquests mateixos propòsits siguen assumits per l’Ajuntament de Xàbia i els puguem veure fets realitat.

Seguiu llegint

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies