Per defensar les ciutats, des de la capital provisional de València, el govern republicà va ordenar el 1937 construir una xarxa de fortificacions per tota la costa que s’aixecaren a la vora d’infraestructures portuàries i platges susceptibles d’un desembarcament. Al litoral valencià es van consideran cinc destacaments claus: Castelló, Sagunt, València, Dénia-Xàbia i Alacant. Aquesta xarxa defensiva estava constituïda per dues línees d’assentaments construïts en diferents posicions. Una primera ubicada a cota zero, sobre les platges, on es van construir búnkers de formigó armat. La segona línea, en canvi, estava formada per bateries de costa i antiaèrees, situades a més altitud (en colines) per disposar d’un horitzó més ample i estar més aprop dels objectius.
El treball d’Andrés Martínez-Medina fa un recull dels búnkers, bateries i barracons que van existir -alguns encara hi són- a Dénia i a Xàbia, en la seua línea de costa, a la zona del Montgó i al cap de Sant Martí. Aquest patrimoni, un paisatge de les guerres modernes, no resulta fàcil de conservar tot i que segons l’autor potser es podria restaurar i acondicionar alguna mostra representativa per fer-la accessible i divulgar així una part de la nostra història que no hem d’oblidar.
La ciutat de Dénia va patir un total de 32 bombardejos d’avions italians i alemanys en els tres anys que va durar la Guerra Civil.
L’article d’Andrés Martínez-Medina ‘Defensas de la guerra civil en la costa de la Marina Alta, 1936-37’ forma part del llibre ‘Història i Memòria. La Guerra Civil a Dénia’ editat el 2019 per l’Arxiu Municipal de Dénia amb la col·laboració de l’IECMA.
L’article el podeu llegir-lo sencer en aquest pdf:
Martínez-Medina, Andrés: ‘Defensas de la guerra civil en la costa de la Marina Alta, 1936-1939’
