L’Ajuntament de Dénia ha acordat iniciar els tràmits per a protegir dos peces úniques, singulars i valuoses del patrimoni industrial del territori espanyol, vinculades a la Comunitat Valenciana i que guarden estreta relació amb la ciutat de Dénia: les locomotores a vapor Black Hawthorn número 1 i 2 de la línia ferroviària Carcaixent-Dénia. A proposta del regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, la Junta de Govern aprovarà iniciar la tramitació de la sol·licitud de declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) per a les locomotores a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.
Les màquines número 1 i número 2 són les úniques que queden de les sis locomotores a vapor originals que van operar en la línia, que es va inaugurar el 1884 i va ser clausurada en 1974. Les altres quatre van ser progressivament retirades del servei i desballestades fa anys.
Les peces tenen l’especial singularitat de ser les primeres locomotores de la primera línia de ferrocarril de via estreta d’Espanya, que fou la de Carcaixent-Dénia. Aleshores, són dos béns del patrimoni industrial de l’Estat que estan també vinculats a la Comunitat Valenciana, no sols per ser el territori per on transcorria la línia, sinó perquè aquesta estava estretament lligada a un important magnat valencià, José Campo Pérez, el marqués de Campo, i al seu nebot, Gabriel Moreno Campo; i a la ciutat de Dénia, que ara impulsa el procés per a la seua recuperació i protecció.
Del tramway al ferrocarril
L’arxivera municipal, Rosa Seser, signa l’informe que sustenta la sol·licitud de BIC que l’Ajuntament de Dénia presentarà davant la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. En el seu escrit, ple de referències a l’obra de l’historiador del ferrocarril Vicent Ferrer i Hermenegildo, Rosa Seser ofereix unes pinzellades de la història del ferrocarril Carcaixent-Dénia.
Una història que es remunta a la segona meitat del segle XIX, un temps d’auge econòmic per a la ciutat de Dénia amb origen en el negoci de la pansa. El port de Dénia donava eixida a la producció agrícola de la comarca i la distribuïa per tota Europa i els Estats Units d’Amèrica. Els nous temps van portar la proliferació d’una burgesia enriquida i cosmopolita que reclamava millores en les infraestructures urbanes i en la xarxa de transports, amb la finalitat de millorar la comercialització dels productes i per a acabar amb el secular aïllament del territori respecte a l’interior del país.
Però eixes millores en el transport s’ajornarien encara i el tramway de tracció animal que recorria la línia Carcaixent-Gandia des de 1864 i que havia de prolongar-se fins a Dénia, no hi va arribar per successius problemes financers.
La situació va fer un gir radical quan, en 1882, el Govern de la nació autoritza la transformació de la tracció “de sang” a ferrocarril econòmic de via mètrica a vapor i li atorga la concessió al magnat valencià José Campo, el marqués de Campo. Amb la col·laboració del seu nebot, Gabriel Moreno Campo, també molt vinculat a Dénia, reformen la línia i, ara sí, la prologuen des de Gandia a Dénia. Els trens de la línia Carcaixent-Dénia van començar a rodar en 1884, convertint-se en el primer ferrocarril de via estreta d’Espanya.
Segons l’historiador Ferrer i Hermenegildo, amb el canvi de tracció van arribar les primeres locomotores. Les tres inicials, números 1, 2 i 3, van ser subministrades per la casa anglesa Black Hawthorn i eren de rodatge de l’anomenat tipus albarda. Eren unes petites màquines, que tenien una longitud de 7,625 metres i una altura, al nivell de la xemeneia, de 3,12 metres, i “que s’adaptaven bé al suau perfil de la línia”. La locomotora número 1 que es vol declarar BIC té una singularitat i es diferencia de la resta de màquines perquè va ser transformada i se li va afegir un dipòsit d’aigua supletori sobre el tanc principal.
En total van ser sis unitats d’este tipus de locomotores les que van portar el pes de l’explotació de la línia Dénia-Carcaixent, amb trens de viatgers i també de mercaderies, sobretot als primers temps. D’estes sis locomotores a vapor originals, s’han conservat només les dos per a les que l’Ajuntament de Dénia sol·licita protecció.
