Escut de la família Almúnia (El Ràfol d’Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors
En aquest nou capítol de LA MARINA. POBLES I PERSONES ens fem ressó de la ponència que Sebastià Garcia va fer al I Congrés d’Estudis de la Marina el 1982 i que es va centrar en la figura de Francesc Garcia, llaurador benestant de Ràfol d’Almúnia que es va convertir en un dels principals caps del moviment de la Segona Germania, junt amb Feliu Rubio i Bartomeu Pelegrí.
L’alçament camperol a la comarca es va produir el 1693. Els punts de partida varen ser les incidències de la repoblació després de l’expulsió dels moriscos i la duresa del règim senyorial amb condicions molt severes a tota la Marina. El llaurador Francesc Garcia pertanyia a una tercera generació de repobladors mallorquins que patí el jou feudal. L’opressió senyorial no estava circumscrita a l’alta noblesa. La petita aristocràcia del País Valencià també poseïa dominis a la comarca.
La Rectoria
En el cas de la Rectoria, Ràfol d’Almúnia pagava a don Joan d’Almúnia el quart de tota la producció agrícola a més d’una quantitat per les cases. Tormos aportava als seus amos don Gaspar de Penarroja i don Miquel Català, la quarta part de l’oli i de les ametlles i la cinquena dels grans. Pitjor encara era la situació dels pobles depenents de l’Ordre de Santiago -Sagra i Sanet-. Els Negrals aportaven a don Llorenç d’Almúnia una tercera part de tots els grans i fruits. És lògic per tant la participació dels habitants dels pobles de la Retoria en la nova germania.
Francesc Garcia sense desanimar-se pel fracàs de les gestions fetes a València va marxar a la Cort a presentar al Monarca Carles II el memorial d’agravis dels camperols a principis d’abril de 1693 on insisteix en la il·legalitat de les imposicions dels senyors. Poc després d’estudiar la consulta es van negar les reivindicacions i aspiracions dels vassalls i es va alertar sobre els perills que entranyaven aquestes reclamacions. De fet, es va demanar la captura de Garcia i de Josep Marqués, de Benidoleig, per instigadors.
S’inicia així una campanya de propaganda i subversió per part de Garcia -implicant al propi rei- que es va accelerar a mesura que s’avançava el moment de la collita. Aquestes accions causaren desassossec als senyors. A més, cal remarcar que durant els mesos de reivindicacions alguns frares i cures rurals es decanten del costat dels camperols actuant com a intermediaris dels rebels. Entre ells cures d’Ebo, Ondara, Murla i sobretot Ràfol d’Almúnia.
La revolta armada i l’aixafament
En aquest ambient de forta tensió sorgeix el conflicte, ja que l’estat d’ànim dels camperols afavorí la campanya d’agitació desenvolupada sobretot a la Marina Alta i la Safor per tal que les reivindicacions agràries aboquessin a una sedició armada. Davant l’aixecament dels llauradors la Corona va respondre amb la milícia efectiva del Regne, tant cavalleria com infanteria, amb intenció d’infligir un castic exemplar. Uns 1500 agermanats mal armats van ser presa fàcil de les tropes reals.
Garcia i d’altres capitans de la Germania van aconseguir fugir. Quatre d’ells eren de la Marina (Francesc Garcia i Nadal Jofré, de Ràfol d’Almúnia; Bartomeu Escrivà, d’Alcalalí; i Jaume Miralles, d’Orba).
Anys més tard els vassalls i llauradors de la Marina tornaran a lluitar altre cop per les seues aspiracions en sumar-se al bàndol austriacista de la Guerra de Succesió contra els Borbons.
Les actes del Congrés es publicaren el 1986 i estan disponibles en pdf a la pàgina web de l’IECMA.
Podeu llegir el treball sencer -en castellà- en aquest pdf
