A les Actes del I Congrés d’Estudis de la Marina Alta (1982) trobem un interessant article de Jaume Pastor Fluixà que duu per títol ‘Un inquisidor del S.XVIII a la Marina Alta’. El treball assenyala que als arxius del Consell de la Suprema s’hi troben molts cognoms de persones radicades als nostres pobles que sol·licitaren i en la majoria de casos aconseguiren forma part de l’engranatge de la Inquisició. No obstant, no es poden aportar xifres concretes sobre el nombre de familiars, notaris, escrivans, etc que formaven part del Sant Ofici. Sí que es poden explicar les elevades xifres en base a que el càrrec duia aparellats certs privilegis, però per aquesta mateixa raó costava molt aconseguir-lo.
El treball de Fluixà abord el cas concret de Victoriano Garulo, graduat en Arts a la Universitat de València i en Teologia en la de Gandia. Era fill del fidel de rendes de les salines de Calp i beneficiat en l’església Parroquial de Calp. El setembre de 1758 sol·licità el títol de Notari del Sant Ofici i la seua petició fou aprovada l’agost de 1759. Tres anys després aconseguí el càrrec de Comissari interí de la ciutat de Dénia, un graó més en la seua carrera inquisitorial.
Altres exemples
El treball apunta que existeixen d’altres casos d’anomenament de notaris a la Marina Alta al S.XVIII, com és el cas d’Espinós, Feliu, o Barber Ivars de Xàbia el 1740. La funció d’aquest càrrec és difícil de determinar ja que el funcionament del Sant Ofici s’havia relaxat. Sí que és cert pero que escrivien els voluminosos procediments dels judicis.
D’altres exemples que es citen en l’article són el de Juan Crespo Bisquet, de Xàbia, escrivà el 1751. O els nombrosos expedients dels Feliu a Benissa als S.XVII i XVIII. Cognoms habituals en els arxius són Morell, Ibars, Azoris, Roca o Pastor Avargues que figura com a familiar de Benialí el 1727.
Podeu llegir el treball sencer en aquest pdf
