Entre 1588 i 1599 es va constituir a l’ermita de la Mare de Déu de Loreto de Dénia una confraria sota l’advocació de Sant Joan Baptista, integrada per esclaus negres cristianitzats. Arran de la fundació del convent de les agustines a 1604, sobre dita ermita, la confraria es va traslladar a l’ermita de Sant Joan, construïda a mitjans del segle XV, a la vessant del Montgó. En l’article la directora de l’Arxiu Municipal de Dénia, Rosa Seser, confirma amb documentació l’existència d’aquesta confraria fins a finals del S.XVII, en que cessà la menció als esclaus, tot i que continuaran els actes devocionals durant el segle XVIII fins a l’actualitat.
La presència d’esclaus a Dénia, com en totes les ciutats portuàries, és un fet corrent fins al segle XVIII. Procedien majoritàriament de les costes del nord d’Àfrica, sobretot de -Berbèria -la zona d’Orà (Algèria) i més al sud de Guinea. La conversió al cristianisme era habitual ja que millorava les seues condicions de vida i afavoria el seu possible alliberament.
La visita a l’ermita el 1667 és la darrera menció que es troba documentada de la confraria dels esclaus. La seua existència durà uns setanta anys, aproximadament entre 1598 i 1670
L’article el podeu llegir-lo sencer en aquest pdf:
Seser Pérez, Rosa:
‘L’ermita de Sant Joan de Dénia i la Confraria dels ‘Negres’. Una confraria d’esclaus i una tradició religiosa i festiva amb 500 anys d’històira.
Revista d’Investigació i Assaig AGUAITS. Núm.23 (2006).
