La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer aquesta setmana els guardonats dels Premis València i València Nova. En aquesta edició de 2020 s’han atorgat guardons en totes les modalitats i la participació ha augmentat en quasi el doble d’obres presentades, respecte a l’any anterior, arribant a un total de 768.
Vicissituds vitals i literàries d’Enric Valor
En la modalitat d’assaig ha sigut Joan Borja Sants qui ha obtingut el guardó amb “Enric Valor, Memòries”. L’obra guanyadora recrea i vivifica a través d’una extensa conversa amb el fill primogènit d’Enric Valor, un testimoni únic i molt valuós d’un dels autors més importants de la cultura valenciana contemporània. Mitjançant d’un amé i farcit d’anècdotes diàleg, la ciutadania tindrà accés a documents i aspectes desconeguts de la vida de Valor com ara, el seu testament hològraf, una part d’una última i inacabada novel·la, i inclús revelacions de vincles de sang que afecten els mateixos Borbons. En un any, 2020 que celebrem setanta anys de la publicació de les Rondalles valencianes i vint anys de la desaparició de l’autor de Castalla.
La Institució Alfons el Magnànim editarà les obres guanyadores en la modalitat d’assaig, que es publicaran en la seua col·lecció ‘Estudis Universitaris’. Bromera s’encarregarà de l’edició de les categories de narrativa i poesia en valencià; mentre que Hiperión ho farà de les de poesia en castellà i Versàtil amb els de narrativa en castellà. Per últim, Andana s’encarregarà de l’obra guanyadora del Premi València de novel·la gràfica.
La riquesa literària en la Corona d’Aragó
Pel que fa al premi d’assaig per a joves, l’obra guanyadora és “Vós i jo entre els antics” escrita per Miriam Ruiz Ruano. Aquest assaig reivindica la riquesa literària de l’edat mitjana a la Corona d’Aragó de manera rigorosa i alhora divulgativa. De manera exquisida i preciosista mostra alguns dels principals autors del cànon de la literatura catalana medieval, entre els quals destaquen Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March o Joanot Martorell. L’obra analitza com aquests autors han estat influïts pels clàssics i coetanis, i com han generat una tradició necessària per a entendre l’actual poesia catalana.
Un cant a la ciutat de València
Ismael Carretero Ruiz ha aconseguit el premi València de poesia en valencià amb l’obra “Adonisíada i després”. Un cant a la ciutat de Valencia i a alguns dels seus poetes emblemàtics. Una obra sorprenent que colpeix i emociona amb un lirisme trencador.
Un afany de recuperar la tradició cultural literària
Pel que fa a la categoria de poesia jove en valencià l’obra que s’ha fet amb el guardó és “Rondalles i altres veritats”. L’obra de Laia Fontana destaca pel seu afany de recuperar la tradició cultural i literària popular més nostra.
La poesia fóra de la zona de confort
El premi València de poesia en castellà ha sigut atorgat a “Teoría de la Justicia” de Francisco José Chamorro Comisón. En “Teoría de la Justicia” es combinen la diària matança animal de la industria càrnica, tractada amb la fredor d’un document tècnic i la veu íntima de l’autor. Una obra poètica d’un estrany lirisme i una profunda empatia, que traient a la poesia de la seua zona de confort, li tornen la seua raó de ser.
Ulisses des d’una perspectiva contemporània
El premi València Nova de poesia en castellà ha sigut atorgat de manera unànime a “Ulises X” d’Alberto Javier Guirao Alcón. Aquesta obra ha sigut una intel·ligent reelaboració del mite des d’una perspectiva contemporània.
Un mosaic universal que comença a Xile
“Somnis de Valparaíso” de Jaume Benavente ha sigut l’obra guardonada en la categoria de narrativa en valencià del premi València. La trama principal es desenvolupa a Xile, però els personatges tenen procedències diverses. Gràcies a aquest mosaic s’uneix la vida quotidiana del Xile actual amb fils narratius que ens transporten a diferents escenaris del passat.
La taxidèrmia capgirada
El premi València Nova de narrativa en valencià ha sigut “La taxidermista d’emocions” de Mariló Álvares Sanchis. Una novel·la en la qual es descobreix una veu narrativa que domina l’ofici i que és capaç de construir una història amb gran entitat. El jurat ha valorat especialment l’ús dels diàlegs, els salts temporals de la trama i els escenaris i el temes triats.
El costumisme i el gènere fantàstic fets novel·la
El premi València de narrativa en castellà s’atorga a “Ochocientas rayas de tiza” d’Antonio Tocornal. Aquesta novel·la es caracteritza per ser híbrida que barreja els gèneres tan diferents com el costumisme i el fantàstic.
En busca de la felicitat indefinida
Respecte al premi València Nova de narrativa en castellà, ha sigut l’obra “Seattle” de Victoria Bernardo García la que s’ha fet amb el guardó. Una història que narra un periple per Europa en busca d’una felicitat, que la protagonista no acaba de trobar en la seua impossibilitat de definir-la.
La reivindicació de la dona treballadora
El premi València de novel·la gràfica s’atorga per unanimitat del jurat a l’obra “Temporada de Melocotones” d’Ángel Abellán Victorio i Alba Maria Flores. A partir de xicotets detalls el còmic ens va introduint poquet a poquet en la complexitat de la vida d’unes humils dones treballadores. Així mateix, han volgut destacar la reivindicació que fa el còmic per el món obrer i per la sororitat d’eixes dones.
