Antiguitat Clàssica. Segle V – II a. de C.
L’arqueòleg de Dénia Josep A. Gisbert en un article assenyala que el 1984, en els treballs d’eliminació de terres per a descobrir la portada interior de la denominada torre del Mig, sobre la roca, s’advertí la presència i es recuperaren materials arqueològics dels segles V al III a. de C; entre d’altres, un fragment de ceràmica àtica de figures roges i monedes encunyades a l’Eivissa púnica, amb l’efígie del déu Bes. Així, afirma que el Verger Alt guarda un tresor d’informació arqueològica sobre l’origen i els usos del promontori del castell de Dénia durant les colonitzacions i els ibers.
Al – Ándalus. Segle X
L’arqueòleg també assenyala que El Verger Alt pertany a la tanca meridional de l’alcassaba califal, bastida al temps d’Abd al-Rahman III. I afegeix que la intervenció arqueològica permetrà documentar el parament intern del llenç, així com la hipòtesi de l’existència d’un portal d’ingrés, hui cec, de cronologia califal, orientat cap al sud-est.
També apunta que forma part del disseny de l’alcassaba del segle XI, del temps del regne taifa de Dénia. I que un sondeig de 1989 atesta en les cotes més altes de l’espai interior del Verger Alt la presència de cases; els vestigis d’un pati amb aljub i estatges adjacents, amb contexts del segle XII. Cases a l’interior de les alcassabes andalusines és una constant confirmada a Almeria o Màlaga; medines andalusines bessones i amb vincles amb Madinat Daniya.
Pel que fa a l’ Edat Mitjana tardana, indica que a la segona meitat del segle XIV es fan obres que transformen la topografia de l’espai del Verger Alt. Reforç del punt per al control i guaita d’un dels accessos principals de la vila medieval i del castell: el portal dels Reis o dels Socors. I s’afegeix a la torre del Mig un cos amb planta de mig cercle.
Pel que fa al Renaixement (S.XVI) afirma que en el plànol de Vespasià Gonzaga, el 1575, ja surt representat el baluard. En canvi, a les acaballes del segle XVI es construí la bateria de canons o mur amb troneres que tanca per l’oest el Verger Alt. Aquesta bateria oriental del castell substitueix els usos que els enginyers de Carles V i Felip II dipositaren en el baluard del Vergeret. El quadre Expulsió dels Moriscos de Vicent Mestre, de l’any 1613, representa la bateria armada amb canons.
Guerra de Successió i segle de la Il·lustració. Segle XVIII
Gisbert detalla en l’article que l’excel·lent cartografia històrica que disposem del temps dels setges de Dénia, entre els anys 1707 i 1709, durant la Guerra de Successió, presenta l’àmbit del Verger Alt com un espai erm, de boscatge, sense cap ús destacat, envoltat de murs i amb un núvol de marginalitat en relació a altres espais de la fortalesa, de la Vila i del Castell.
Amb la pèrdua d’interès militar i el seu traspàs a propietat privada, el Verger Alt és convertí en un espai més d’una finca agrícola, amb la vinya moscatell com a conreu més estés, però on en els àmbits més petits domina l’ametller o el garrofer, a més de l’olivera o altres espècies més puntuals.
El castell, patrimoni municipal. Segle XX
Amb la incorporació de la fortalesa al patrimoni municipal i a partir de la dècada dels cinquanta, el Verger Alt resta, com una illa, en un lloc marginal del complex monumental, lluny del cronograma de restauracions.
A excepció de la neteja puntual de la rampa d’accés per a la circulació de visites guiades, el Verger Alt ha estat trenta anys oblidat a l’espera d’un projecte de rehabilitació i de posada en valor, del qual ara s’inicien les obres.
