COL·LECTIU
D’ESTUDIS MARÍTIMS
de l’Institut
d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
ÍNDEX
PER QUÈ NAIX EL
COL·LECTIU D’ESTUDIS MARÍTIMS?
En els nostres dies estem assistint a una progressiva i subtil desaparició de les velles embarcacions pesqueres de fusta que no fa massa temps omplien el nostre litoral, varades a les platges o amarrades als ports. I açò passa d’una manera quasi irremeiable gràcies a la línia d’ajudes oberta per la Unió Europea per a la renovació de la flota pesquera, la qual prima el desballestament de les velles barques per a la construcció de nous bucs dotats de tots els avanços tecnològics de navegació, pesca, seguretat i salvament avui a l’abast.
Però aquesta normativa, com ja és conegut per molts, no preveu la protecció de la vella nau com a patrimoni cultural marítim a preservar, sinó més bé el contrari, dóna facilitats per al seu desballestament o enfonsament, malgrat que la legislació també contempla la possibilitat de conservar el buc amb finalitats ornamentals fora de l’aigua i condemnat a no tornar a navegar.
Davant aquesta situació, un grup de persones de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, preocupades pel patrimoni vinculat amb el món de la mar, vam constituir al si de la institució el Col·lectiu d’Estudis Marítims , que entre altres finalitats i objectius té les de la protecció i salvament de velles embarcacions d’interès etnològic per a la seua conservació com a bens patrimonials de caràcter cultural amb finalitats didàctiques, educatives i museogràfiques, però, contràriament a allò previs en la legislació vigent i esmentat anteriorment, nosaltres volem que açò es faça dins de l’aigua i habilitades per a la navegació.
Amb aquestes premisses vam encetar el nostre propòsit, que en altres indrets compta també amb els seus seguidors. Ara calia, en localitzar eixes embarcacions a les portes del seu desballestament, fer prendre consciència a l’administració que les poques barques que encara s’hi conserven de moment del canvi de la vela pel motor, i també d’èpoques immediatament posteriors, foren salvades d’una mort segura.
FINALITAT I
OBJECTIUS
| Finalitat |
|
| Objectius inicials |
|
| Objectiu complementari |
|
ACTIVITATS
REGATES DE VELA LLATINA
PARTICIPACIÓ
EN LA SETENA EDICIÓ DE LA REGATA VARADERO
ORCELITANO
El Col·lectiu d’Estudis Marítims de
l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta va
participar, entre el 31 de juliol i l’1 d’agost de
1999, en la regata el Varadero Orcelitano
(setena edició). El representava, a ell i a l’Ajuntament de
Xàbia, el llaüt l’AMPA, que va fer el trajecte per mar des
de Xàbia a la Torre de la Foradada, amb companyia de la barca de
recolzament logístic "MisNietos",
patronejada per Antoni Llidó. Van trigar quinze hores de
navegació en fer el recorregut.
Participaren en aquesta cursa, a més del llaüt de la Marina Alta tripulat pels germans Amadeu i Baptiste Ros, Guadalupe Català i Antonio L. Fontes, vuit embarcacions (tripulades també per quatre persones) que representaven els clubs de vela llatina Santa Lucia de Cartagena i de la Mar Menor. Es tractava de bots de coberta correguda amb modificacions estructurals al seu bastiment. Bucs que han estat redissenyats per a la competició. Se’ls ha prolongat la quilla, reduït el pes i augmentat els metres quadrats de vela. Si bé aquests factors els fan més ràpids, també els fan susceptibles de bolcar amb una certa facilitat.
Els bots de regata del sud tenen 21 pams d’eslora, 400 quilos de pes i una superfície vèlica que és, entre el 30 i 50 %, superior a la de les veles tradicionals. El llaüt Ampa, construït l’any 1972 per Valentín Ros (qui junt amb Gabriel Castell n’és propietari), té 28 pams, pesa 1.200 quilos, la proa la té recta amb caperol i gorra, la popa es de ventall, porta una vela tradicional complementada per un floc. Com que els paràmetres que regien unes embarcacions i l’altra no eren comparables es competia en dos grups diferents, un dels quals estava integrat per una sola embarcació.
La competitivitat per guanyar la cursa i rebre el premi en metàl·lic amb que està dotada la regata (500.000 pts) ha deixat de costat l’esperit romàntic de la recuperació de la navegació amb el vell aparell de vela llatina i l’esportivitat de la navegació per pur plaer. Amb tot i amb això, tots els participants que superen el total de proves de la cursa reben una gratificació econòmica per compensar les despeses de manutenció i estatge de les tripulacions i acompanyants.
Pel que fa al transcurs de la regata pròpiament dita, va donar inici amb una hora de retard sobre el calendari previst en haver bolcat, en una falsa maniobra, la barca la Perla Negra abans d’iniciar-se la cursa. El recorregut de la primera prova va anar des de la Torre de la Foradada fins al port esportiu de Campoamor després de superar una balisa de desmarcament.
El diumenge pel matí es va lliurar des del port de Campoamor al del Cap Roig un triangle olímpic, en el transcurs del qual dues embarcacions van sofrir percanços, una va trencar l’antena i va haver de ser remolcada al port d’origen des d’on reemprendria la cursa després de reparar els danys, i una altra (guanyadora de diverses competicions anteriors) va rompre el pal i s’hagué de retirar de la cursa.
En finalitzar la segona
prova es va fer un dinar de germanor per als participants i
acompanyants al Cap Roig, finalitzat el qual es lliurà el tercer
tram del recorregut que tenia el seu final a Torrevella. Per la
nit en el local "Varadero Orcelitano " es
lliuraren els premis a guanyadors i participants en la cursa.
PARTICIPACIÓ EN LA COPA
CATALUNYA DE VELA LLATINA
Durant
els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig, el Col·lectiu
d’Estudis Marítims en col·laboració amb l’Ajuntament
de Xàbia, va participar en aigües de Mataró (el Maresme) en la
Copa Catalunya de Vela Llatina, amb el llaüt Ampa, tripulat pels
germans Amadeu i Baptiste Ros, Guadalupe Català i Christian
Monzó,. Allí s’hi congregaren més de 40 bastiments que
venien, a més de Catalunya, de Mallorca, Menorca, Cartagena, el
País Valencià i Sardenya, per participar en aquesta cursa.
Competiren embarcacions de diferents
tipus i construcció, que anaven des d’un petit bot de 15
pams construït a casa, a un llaüt del bou a la parella de 70
pams, passant per bots de regata i antics llaüts de sardinal i
de palangre, que en deixar la funció pesquera s’han
convertit en bastiments d’esbarjo. Donada la gran diversitat
tipològica les embarcacions s’agruparen per categories, com
per exemple: llaüts de més de trenta pams, bots de regata,
embarcacions de nous materials...
Finalitzada la cursa, en un sopar de germanor es lliuraren els premis als guanyadors i el director d’organització, n’Antoni Bellés va agrair a tots els participants el seu entusiasme i constància en la recuperació de l’esperit de la navegació tradicional, malgrat la manca d’ajudes administratives a la conservació dels vells bastiments de fusta i a la vela llatina.
PARTICIPACIÓ EN LA
XIV I XV TROBADA D’ESCOLES PER L’ENSENYAMENT EN
VALENCIÀ, CELEBRADES A XÀBIA (1999) I XALÓ (2000)
En ambdues trobades hem muntat tallers
relacionats amb el món de la mar, però donant-li una doble
vessant a l’aplicació de les activitats organitzades, per
tal que les persones participants li puguen traure un valor
afegit de les accions pràctiques aquí apreses d’aplicació
en la vida quotidiana:
| tallers de la mar | contingut | Destinataris |
| ELS NUCS MARINERS |
|
|
| LA VELA LLATINA |
|
|
| ELS QUADERNALS I POLISPASTS |
|
|
| punt d’informació de l’IECMA |
|
|
PROJECTES
EL SALVAMENT D’EMBARCACIONS HISTÒRIQUES
Necessitàvem, després d’un primer intent infructuós de salvament d’un parell de llaüts de tresmall amb base al port de Moraira, al municipi de Teulada, que algun d’aquells vells llaüts pesquers que navegaren per la nostra mar, i fins i tot més enllà de l’estret de Gibraltar, construït durant la primera meitat del segle XX, anara a ser desballestat, per tal d’emprendre l’acció de salvament i que fóra ressuscitat com a símbol ciutadà del passat. I això va ocórrer el mes de novembre de 1998, quan s’hi va localitzar al port de Santa Pola el llaüt quillat "Joven Margarita Volund" que havia estat donat de baixa de l’activitat pesquera per al bastiment d’una nova embarcació, ja que el seu propietari es jubilava i havia venut l’arqueig de la nau..
El quillat "Joven Margarita Volund" amarrat al port de Santa Pola, desembre de 1998
Vam emprendre totes les accions pertinents i necessàries amb l’armador (qui es va mostrar disposat a fer la cessió a l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta), amb la Capitania de Port de Santa Pola, amb la Conselleria d’Alimentació, Agricultura i Pesca, amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ... per tal de poder fer fructificar el nostre propòsit, però no hi havia res a fer com a Institut d’Estudis. En canvi, si l’acció l’emprenia un ens de l’administració, com per exemple un ajuntament, una mancomunitat... i aquest renunciava al seu ús com a embarcació pesquera i la registrava en la vuitena llista, amb finalitats culturals i museogràfiques, aleshores si que hi havia possibilitats d’assolir el nostre propòsit. És en aquest moment, quan entrem en contacte amb l’Ajuntament de Xàbia per tal que se’n fera càrrec del nostre projecte. La corporació municipal va acceptar la nostra proposta de bon grat i per unanimitat de totes les forces polítiques amb representació municipal.
Ara calia que l’Ajuntament de Xàbia tancara el procés d’adquisició de l’embarcació Joven Margarita Volund del port de Santa Pola, encetat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, i procedira a la restauració del buc i a la restitució de les estructures vèliques originals, a fi que posteriorment als treballs puga ser transportada fins el port de Xàbia.
En aquests moments ja s’han encetat els treballs de conservació de les estructures externes del buc, de les quals després en parlarem, i existeix una memòria valorada de la restauració del llaüt realitzada per l’enginyer naval José Luís Carrau Mellado, la qual, si es considera adient, caldrà executar.
Que s’aconseguirà amb la restauració del llaüt Joven Margarita Volund?
UN POC D’HISTÒRIA DELS LLAÜTS I DEL QUILLAT "JOVEN MARGARITA VOLUND"
El llaüt "una embarcacion de pescar de un uso general desde tiempos muy remotos, que consta de determinada figura, construccion y velamen" armat amb vela llatina, ha estat al litoral valencià, especialment als segles XVIII, XIX i primeres dècades del XX, l’embarcació tradicional, de la qual s’ha fet ús, per a la pesca a la costa (que és la que solia practicar-se més sovint al nostre litoral).
Amb la construcció de ports artificials tindrà un elevat creixement la construcció de llaüts, quasi el seu apogeu, amb canvis parcials a la seua morfologia constructiva, ja que ara se’ls podia donar més calat perquè no calia cada dia treure’ls a la platja; seran els llaüts quillats. Açò passa justament en un moment en què els velers i la tradició marítima de la vela van començar a desaparèixer, paulatinament a la progressiva substitució de la vela per moderns motors.
Aquest desenvolupament de la motorització, que s’inicia a les terres valencianes a partir de 1860-80, farà que molts vaixells a vela es modernitzen i transformen en embarcacions impulsades a motor, especialment durant les primeres dècades del segle XX (anys 20), mitjançant mínimes modificacions estructurals, gràcies a les quals han pogut sobreviure, fins els nostres dies, moltes d’aquelles embarcacions que ara esperen el seu desballestament o naufragi forçat; ja que, aleshores, resultava més econòmic rectificar-les, que construir-ne una de nova.
Un exemple d’aquest canvi i progrés és el llaüt quillat "Joven Margarita Volund" que va estar construït a Santa Pola els primers anys de la dècada dels 30 a la drassana "Campanares".
D’aquesta embarcació a hores d’ara desconeixem, per no haver pogut accedir a la documentació, el nom del mestre d’aixa que la dissenyà i el de l’equip de calafats que ajudaren a bastir-la. Així mateix, tenim algunes llacunes pel que fa al nom dels primers armadors que la van tenir en propietat, però no així dels últims, que van estar: José Sempere, Francisco Garrí i Antonio Pomares.
Aquest llaüt quillat va estar dissenyat i bastit per a la navegació a vela llatina, encara que no ho arribés a fer, per la introducció del motor en les seues estructures des del moment final del seu bastiment. La qual cosa feu que se li afegira al nom inicial de l’embarcació, Joven Margarita, el cognom de la marca del motor que se li havia incorporat: Volund. Però, amb tot i amb això, el nom pel qual es coneix encara avui popularment la barca, entre la gent de la mar, és el del seu sobrenom: la Tómbola.
Descripció del Joven Margarita Volund
Es tracta tipològicament d’un quillat. Els quillats són unes embarcacions grans, que s’empraven com a bucs de pesca o de navegació de cabotatge. Estructuralment, el Joven Margarita Volund, és una embarcació de buc alt i estret, la roda de la qual forma angle recte amb la quilla, que és bastant pronunciada. Té popa de palmito, una tipologia bastant moderna que permet ampliar l’espai de la coberta per a col·locar-hi els pescants de la pesca del bou, la seua forma és semicircular des de les aletes del llaüt i és sustentada per les gambotes que van fermes a la coberta. La roda de proa sobreeixia per damunt la regala i anava coronada per la gorreta o cap de moro (que li va estar suprimida i que ara caldrà restituir), la quaderna mestra té la forma d’una V.
La coberta té quatre escotilles o quarters:
Aquest llaüt compta amb bugueres amb embornals, orla amb botanes i escobencs, i fa poc més de 70 pams d’eslora total (14’17 m) i 65 pams d’eslora entre perpendiculars.
La seua estructura, com ja hem esmentat, va estar dissenyada per anar aparellada amb vela llatina, per la qual cosa té la coberta amb molta "rosca" a fi que quan el vent, en navegació a vela, escorara el llaüt, el corredor de la coberta situat a barlovent quedara horitzontal. Com que se li va instal·lar propulsió a motor, la rosca es convertí en una molèstia, i se li instal·là una sobre coberta més plana.
el final dels quillats
Els quillats de motor substituïren totalment les parelles de
barques de bou, i després les noves barques de bou motoritzades
i de nou disseny els feren desaparèixer a ells.
LA REHABILITACIÓ DEL QUILLAT
Després de l’adquisició del llaüt ha calgut, inicialment i obligats per l’estat de conservació de la pròpia embarcació, emprendre una acció urgent de rascat de fons, escatat de pintura, substitució d’algunes taules bromades, col·locació de sabata, reclavat de taules, calafatejat general del buc… per tal d’assegurar el salvament de la nau, treballs que s’han executat a les drassanes VATASA al port de Santa Pola. I açò com a tasca inicial de la transformació d’un producte del passat en recurs educatiu i turístic.
Abans de poder traslladar el llaüt al port de Xàbia caldrà acometre els treballs de repristinació de la nau, els quals es dividiran per fases i per les diferents parts de l’embarcació que calga perpetrar, iniciant-se les tasques amb la restauració del casc i la coberta (rascat de la pintura, canvi de taules o planxes deteriorades, calafatejat, eliminació d’afegits -maquineta, pals i potencies- i recuperació de l’estructura original), pintura (pintar d’imprimació, pintat d’esmalts de regala a flotació i folis, pintat de patent). A continuació vindran els treballs d’habilitació de l’interior de la nau (cambra d’allotjament, cuina, excusats, sala de màquines amb canvi de motor), que una vegada finalitzats donaran pas a la restitució de l’estructura vèlica original, imprescindible per a fer-lo navegar a vela llatina (l’arboradura: adquisició i preparació dels pals, col·locació i subjecció d’arbres, eixàrcies, i el velam: elaboració i col·locació de veles).
Treballs de rehabilitació i conservació del
buc del "Joven Margarita Volund" a
les instal·lacions de VATASA, novembre de 1999
L’aparell original d’aquesta
embarcació, un dibuix del qual us adjuntem, el constituiria un
pal major o arbre mestre molt inclinat cap a proa, el bauprés,
la vela llatina mestra i la pollacra, i se li podia afegir, a
més, en cas de no dedicar-se a la pesca del bou, un pal o arbre
de mitjana amb una petita vela llatina (vela de mitjana) i la
botafora.
A més a més de totes les tasques
enumerades anteriorment, caldrà habilitar la nau amb sistemes
elèctrics i de fontaneria, de navegació, de dipòsits de
combustible i aigua, materials de salvament, etc. que no anem a
entrar a descriure amb detall.
El cost de l’adquisició i l’execució de la restauració ascendirà a uns quants milions, així com amb posterioritat el seu manteniment, per la qual cosa l’Ajuntament de Xàbia ha consignat dins les partides pressupostàries d’enguany una considerable quantitat per tal d’afrontar la despesa de la rehabilitació del quillat. Finalitzada la restauració caldrà establir un programa d’explotació del vaixell com a recurs turístic i educatiu, i caldrà començar a explotar-lo comercialment, per tal que siga viable el seu propi autofinançament i l’amortització de la inversió feta.
Així mateix per tal de tenir en bon estat els materials i les instal·lacions de la nau, i obtenir unes condicions de funcionament òptimes de la maquinària interna, una vegada el vaixell estiga reparat i restaurat, han d’establir-se uns serveis de manteniment de l’embarcació preventius, destinats a efectuar un conjunt d’accions adequades a cada part, per tal d’assegurar la continuïtat del seu funcionament i que no s’arriben a avariar.
El seu destí
El propòsit del Col·lectiu d’Estudis Marítims de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, és el de convertir aquest llaüt quillat en centre proveïdor d’educació per a la població jove i en difusor del nostre llegat cultural i patrimoni a qui ens visite. I creiem que la navegació s’ha de convertir en la base sobre la qual sustentar tot el procés a emprendre.
Esperem que aquests mateixos propòsits
siguen assumits per l’Ajuntament de Xàbia i els puguem
veure fets realitat.
ELS PASSOS A SEGUIR PER A SALVAR ALTRES EMBARCACIONS QUE S’HI TROBEN EN SITUACIONS SEMBLANTS
Presentar davant la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana a l’empara del punt 6, apartat g, de l’article únic del reial Decret 2287/98, de 23 d’octubre (BOE núm.273 del 14/11/98):
L’ORGANITZACIÓ D’UNA TROBADA I REGATA DE VELA LLATINA A LA MARINA ALTA
El Col·lectiu d’Estudis Marítims en aquests moments té en ment la celebració d’una gran trobada d’embarcacions de vela llatina en aigües de la Marina Alta una vegada estiga restaurat el quillat "Joven Margarita Volund", que ha estat rescatat, pel seu valor històric, d’un desballestament segur.
Des de Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta es té per objectiu per al dia de la varada del quillat restaurat, reunir molta gent i moltes embarcacions en una travessia de companyerisme per les aigües de la Marina Alta, amb activitats paral·leles a terra (esdeveniments de múltiples facetes) que atraguen tot tipus de públic. Però de tot açò ja en parlarem més avant.
Desembarcament al Portitxol
Varada de Paqui I
Llaüt Sant Isidre I
Llaüt Sant
Isidre II
EL
PATRIMONI MARÍTIM AVUI A LA MARINA ALTA
Inventari
d’embarcacions històriques de la Marina Alta (en procés d’elaboració)
Coordinador del Col·lectiu
d’Estudis Marítims
de l’Institut d’Estudis
Comarcals de la Marina Alta